Una mirada fresca y actualizada sobre cómo la IA puede transformar la forma en que enseñamos y aprendemos.

Propone una amplia temática: desde la percepción del alumnado sobre la IA hasta la integración de herramientas basadas en IA, pasando por la redefinición de la creatividad en tiempos de IA. Todos los temas están planteados a modo de preguntas, porque sabemos que tenemos más preguntas que respuestas. A través de reflexiones y análisis detallados, se abordan cuestiones clave como la mirada crítica docente en el mundo digital y la dimensión ética.

Quin paper ha de tenir el català en el futur del país? Què podem fer per mantenir-lo viu? Quines polítiques lingüístiques són encertades per a preservar la llengua? I quina és la vertadera llengua inclusiva? M. Carme Junyent reflexiona sobre les qüestions lingüístiques que més la preocupaven en aquesta tria d'articles que va publicar a VilaWeb els deu darrers anys i en algunes de les entrevistes que li van fer.

L’actual societat del coneixement demana als futurs ciutadans competències noves i cada vegada més exigents. El nostre sistema educatiu, a més a més, ha de proporcionar aquestes competències a una població escolar com més va més diversa des del punt de vista lingüístic i sociocultural. La complexitat del nostre sistema educatiu deriva, per tant, de la necessitat d’aconseguir l’equitat mitjançant un tractament inclusiu de la diversitat i una intervenció didàctica rigorosa i de qualitat. És a dir, els nostres centres educatius han d’afrontar la diversitat de llengües, la diversitat de sabers curriculars, la diversitat d’alumnes i la diversitat de situacions educatives mitjançant enfocaments metodològics i organitzatius potents que permeten dur a terme una educació inclusiva plurilingüe i intercultural en un context en què la llengua principal d’escolarització (el valencià/català) és una llengua minoritzada.

Idazle bizkaitarrak Edurne Pasaban, Juanjo San Sebastian, Pou anaiak, Alex Txikon, Oihana Azkorbebeitia, Mikel Zabalza, Alberto Iñurrategi, Ekaitz Maiz, Imanol Amundarain, Irati Anda, Iker Arroitajauregi, Iñigo Basterra... horiekin guztiekin, besteak beste, solasean jardun du. Hitzaurrea Juanra Madariagaren eskutik datorkigu; azken hitza, berriz, Ioritz Gonzalez Lertxundik jarri du.

Izarren eta haitzen arteko bidaia da liburua.

Hamar kidez osatutako eskifaia ezin bitxiago bat itsasoen amaierako uharte batean bizi omen den Snark izaki fantastikoa ehizatzera joan da. Bidean aurkezten diren egoerak zentzugabeak dira, eta ehiza eta Snarka bera, kimerikoak. Kontakizuna bertsotan emana dago, balada baten antzera, eta Carrollen aurreko beste obretan ohikoak diren gaiak berritzen dira Aliziaren zikloa ixten duen obra honetan ere: hizkuntzaren arbitrariotasuna, hitz-jolasen aurreko umore-senaren falta, matematikarekiko zaletasuna, epaiketen parodiak, pertsonaiaren baten atzera begirako kontakizuna, ametsaren baliabidea. Carrollen idazlanak adin guztietako irakurleentzat gozagarri diren arren, Carrollek umeentzat idatzi zuen Snarkaren ehizan: «Ziur nago ume askok atseginez eta bihotzez irakurriko dutela, eta nik idatzi nueneko adore berberaz», idatzi zuen. Carrollen garaiko umeen irakurle- heldutasun hura, gaur egun, haurtzaroaren amaieraren eta nerabezaroaren hasieraren arteko tartean kokatuko genuke.