En els últims quaranta anys, s’han obtingut molt bons resultats pel que fa a l’evolució en el percentatge de parlants d’èuscar entre les generacions joves, si s’observen les dades generals del procés de revitalització de l’èuscar entre l’alumnat de la Comunitat Autònoma Basca (CAB). No obstant això, l’increment en el coneixement del basc no s’ha traduït en un aug-ment del seu ús i, encara més, en els resultats dels assoliments educatius de l’última dècada s’ha produït un descens innegable en indicadors com la competència en èuscar de l’alumnat. Utilitzant el mateix símil aplicat a la revitalització de l’èuscar, es podria dir que el model «D» o model d’immersió lingüística es troba en una cruïlla. D’acord amb això, en aquest treball s’ha volgut aprofundir en els aspectes positius de les actituds lingüístiques de membres de dues escoles amb molta diversitat de Vitòria-Gasteiz, en un context marcadament castellanopar-lant. Els alumnes, els familiars, els professors i els educadors de lleure mostren una bona acti-tud, tant quantitativament com qualitativament, envers l’èuscar, el castellà i l’anglès, com també envers les altres llengües d’aquestes comunitats escolars. En conseqüència, tenint en compte l’evolució descendent de les dades generals de referència i el pessimisme de les últi-mes reivindicacions, i utilitzant la indagació apreciativa per a estudiar-ho, aquestes dues esco-les han mostrat que, en contextos escolars en els quals hi ha diversitat, es poden construir ac-tituds a favor de l’èuscar, encara que l’ús i la presència d’aquesta llengua siguin molt limitats. Malgrat que s’han identificat diversos reptes i elements que cal analitzar amb més profundi-tat, aquest article aporta evidències de suport a les comunitats educatives que busquen revita-litzar l’èuscar en contextos de diversitat.Paraules clau:educació multilingüe, èuscar, llengua basca, Comunitat Autònoma Basca, indagació apreciativa, actituds lingüístiques.